Les Moixaines no malcrien

moixainesllarcrian
19 oct 2016
3 Min. de lectura

Et diuen sovint que l'estàs malcriant? Que no l'agafis tant en braços, que t'empenediràs...,etc.?

La afectivitat és una necessitat que tenen tots els infants i no és menys important que l’alimentació, la son o la higiene.

Oferir al nadó tot el nostre afecte no equival a malcriar. Més que l'aliment, la son o la higiene, els petits necessiten l'amor dels seus pares. Perquè un nen es desenvolupi sa i feliç no pot faltar la seguretat i la calor familiar. Petons, abraçades i paraules tendres resulten imprescindibles per a ell. No hi ha dubte que certs comportament, de vegades, converteixen els nens en uns consentits ..., però no quan són tan petits. El primer que ens interessa és deixar clar quines actituds NO poden malcriar a un nadó.

Mai se li dóna massa afecte. Un nen petit necessita molt, moltíssim amor.

Al principi, el petit necessitarà que ens dediquem a ell gairebé a temps complet. Si responem d'aquesta forma, desenvoluparà una mena de fantasia d'omnipotència, una il·lusió de control màgic sobre el món que l'envolta. Semblant visió és molt positiva per a ell, ja que fonamentarà les bases d'un correcta salut mental. Més tard, quan el nen comenci a tolerar una mica millor les frustracions de la seva vida, se li haurà de transmetre que les coses no funcionen sempre segons les seves apetències. Però fins llavors, hem de deixar-li clar que estem aquí si ens necessita.

El plor

Les llàgrimes dels nadons han de rebre una resposta ràpida, serena i tranquil·litzadora. Si des de recent nascuts se'ls calma immediatament, probablement després tendiran a queixar menys. Deixar-los plorar i plorar, a més de ser cruel i perillós, crearà en ells una actitud de dependència.

No obstant això, el plor constitueix una resposta natural i de vegades els nens ploren fins i tot encara que els consolem. El que està en desús i resulta despietat és ignorar creient que així aprendran a calmar-se sols. Que quedi clar, doncs, que tranquil·litzar i consolar un nadó no vol dir malcriar.

Els braços

Heus aquí una manera excel·lent d'asserenar a un petitó. Però no cal fer-ho només quan plori, sinó també, i de forma preferent, quan estigui tranquil i content. Hem de tenir-lo en braços diverses hores al dia. I no n'hi ha prou amb fer-ho només pel bany, l'alimentació i altres cures. Una motxilla portabebès sol facilitar als pares el temps de contacte quan tenen coses a fer. De tots és coneguda la importància del contacte pell amb pell per als nadons. Però pensem que aquest contacte no ha de reduir-se a tenir-lo en braços. Hi ha altres formes igual de plaents per a ell i per a nosaltres. Per exemple, quan vagi complint mesos i ja aconsegueixi asseure’s sol, podem baixar a terra i seure al seu costadet. Les catifes constitueixen un excel·lent lloc per col·locar-nos a l'alçada del nostre nen: en elles resulta molt grat llegir, cosir, veure la tele i, sobretot, caminar a quatre grapes i compartir jocs amb el petitó.

L'acompanyament

Els nadons també necessiten estar al seu aire. En el primer any de vida no suporten fàcilment la soledat, però si senten que estem a prop (a la mateixa habitació o en la del costat) i saben que acudirem quan ens necessitin, començaran a entretenir-se sols a estones.

Proporcionem-li un entorn segur i joguines adequades perquè realitzin les seves pròpies experiències i iniciïn la seva independència. Només cal tenir en compte un requisit: no ens allunyem massa, ni els deixem molta estona sols (encara que ho suportin). I mentre el nen romangui despert, li podem permetre estar al menjador o a la cuina, al nostre costat. Els petits que participen de la vida familiar es desenvolupen millor i són més desperts.

Descans

Els nadons necesiten que l'adult els sapiga guiar cap el seu descans personal, cada un te un ritme diari de son, no volguer fer cambis en ell es esencial per un correcte descans i per seguir amb el ritme diari de jocs i aprenentatges.

Acompanyat dels pares o a un altre habitació es una decisio personal de cada familia i lo ideal es fer-ho desde l'inici, els cambis "quan a nosaltres ens van be" son mes traumatics i necesiten la nostra precencia per entendrels i aceptarlos. Quan un petit es desperta a la nit, cal acudir i calmar-lo.

Un infant capta l'amor a través del tacte, per això necessita una bona dosi diària de abraçades, moixaines i petonets.