Parla-me BONIC

Háblame bonito, sin levantar la voz pero con la firmeza de quien puede convencerme de todo lo que soy capaz. Háblame con sonrisas un vez más, para que aprenda rápido que en este mundo manda el amor y no el miedo. Regálame palabras de afecto siempre que puedas para que así domine cuanto antes el lenguaje de las emociones…

Vivette Glover, psicobióloga perinatal del Imperial College de London, nos indica que la educación emocional se inicia ya desde el útero materno.

Si, des de la gestació. Al tercer trimestre el nado es molt sensible a les veus del exterior. No entender el llenguatje com a tal, pero si te una gran sensibilidad a la carrera emocional que es despren.

Aixi que al neixer el nou nat ja esta al corrent d'aquest llenguatge emocional.

El mateix passa amb aquest nen de 2, 3 o 5 anys. Podem donar-li el millor, la millor escola, bona roba, alimentació equilibrada, joguines que potenciïn la seva estimulació primerenca, etc.

No obstant això, si no ho el nutrim d'afecte, de seguretat i confiança a través d'un llenguatge ric en emocions, aquest nen no creixerà com cal. El seu cervell desenvoluparà mancances i experimentarà buits, que arribada l'adolescència o maduresa, omplirà d'una altra manera.

Et proposo reflexionar-hi.

A mi aquest tema em toca molt profundament, i volia compartir amb vosaltres una feina molt valuosa per mi com a sigut totes les formacions en educació emocional, i sobretot les impartides des de el curs de mares de día per Llars de criança i evident a la vida, al día a dia... Gracies per donarme la oportinitat d'apendre i creixer tant.

Parla-me bonic, sense fer-me mal.

Les paraules no maten, però tenen un gran poder per ferir. Tots ho sabem, tots ho hem viscut d'alguna manera, però, tot i tenir-ho molt clar, a vegades descuidem la manera en què ens dirigim als nostres nens i fins i tot als nostres iguals. El llenguatge té el poder de crear un tipus d'arquitectura determinada en els cervells dels mes petits, i això és una cosa que com a pares, o educadors mai hem de deixar de tenir molt pressent.

“Educar la mente sin educar el corazón no es educar en absoluto”

-Aristóteles-

Tots tenim dies, moments o inclús etapes dolentes, però, una paraula de despreci, frases com: "tot ho fas malament", "ets el mes tonto de la classe", "em canses! Deixe'm estar" deixa una empremta en el món emocional del nen fins al punt de generar estats de indefensió o generar una depressió infantil.

Un bon llenguatge positiu i motivador fa que es promogui conductes més positives, compromeses, boniques entre nosaltres i qui estigui al nostre voltant. Als infants els dona una visió més positiva de si mateix per superar-se. Motivació.

Parlar "bonic" requereix intuïció, voluntat, temps, presencia i penso que també haver curat les ferides del passat per poder tenir aquesta actitud amb l'infant que tenim davant.

Podent exercir una autoritat digna, respectuosa i que faci créixer a aquest infant no només al percentil ;) sinó en creure en ell, autoestima i intel·ligència emocional.

Oju, que a vegades els adults arribem a abusar del reforçament positiu fins el punt d'arribar a perdre tot el seu valor.

Els infants diferencien molt bé l'autenticitat de la falta de interès.El típic "molt bé, et veig..." "sisi, és un dibuix molt maco" sense ni mirar, per les preses o lo que sigui el nen no rep el missatge, rep l'actitud dels pares.

Perquè utilitzar les respostes positives de rigor no és estar pressent, no és ser sincer, no és CONNECTAR.

La comunicació afectiva té com a principal estratègia això: saber connectar amb la ment, les emocions i el cervell dels nostres nens.Et passo pautes molt bones per connectar amb els nens pel llenguatge emocional)

Heines ;)

De vegades, gairebé sense adonar-nos, fem ús d'estratègies molt poc pedagògiques amb els nens. Està clar, que no ho fem amb mala intenció. Simplement, no entenem encara com processen la informació o quines necessitats presenten en cada etapa del seu creixement personal.

Aquestes són unes senzilles estratègies:

-Evita els discursos llargs. Si has de ensenyar-li alguna cosa al teu fill, corregir-lo o explicar-li una cosa en concret, recorda la regla dels 30 segons. És el temps màxim en què un nen de pocs anys mantindrà l'atenció.

-Donar múltiples advertiments no serveix de res. Una cosa bastant comú és que tot pare o tota mare amb grans pressions en el dia a dia, tinguin nens que triguen molt en "reaccionar". Això és així perquè es passen la major part del temps apremiándolos: afanya't, aixeca't, vesteix-te, fes això, fes allò ... Aquest tipus de verbalitzacions en forma d'ordre mai permetran que connectem amb els nostres fills.

Els nens saben que després d'una ordre arriba una altra més, així que no val la pena obeir a la primera. No és el més adequat.

-Als nens no se'ls educa amb presses, sinó amb paciència i proximitat. De vegades, n'hi ha prou amb una sola indicació dita amb fermesa, proximitat i raonant bé la finalitat per a promoure i assentar una conducta.

-Escolta quan et parlen teus fills, demostra'ls que cada paraula que diguin és important per a tu. Deixa que el món s'aturi al vostre voltant. No hi ha presses, conrea la paciència.

-Pronuncia el nom del nen amb afecte i no facis ús de respostes simples o condescendencientes quan els responguis.

El diàleg amb els teus fills ha de despertar-los, donar-los una injecció de curiositat, de descobriment i de sentit afecte perquè desenvolupin una consciència més segura, plena i feliç dia a dia, moment a moment.

Espero us serveixi i us agradi :*

#niños #crianza #vinculo #madrededia #confianza #afecto #tacte #atenció #infants #necessitat #bebe #autonomia #moixaines #afecte #respecte #educaciónemocional